miércoles, 24 de noviembre de 2010

ENS ENDINSEM EN EL MÓN D'EN PÈBILI I ELS FOLLETS! (dofins 1r)

Pèbili és el nom d’un follet entremaliat que conviu amb un matrimoni de botiguers i amb un estudiant rellogat en una casa del
centre històric d’una ciutat. El conte, inspirat en una narració d’Apel·les Mestres i en un conte d’Andersen, recrea el món dels follets i de la nit.

És curiós com a la classe, quan trec el conte d'en Pèbili tots els nens fan silenci, esperant impacients quina entremaliadura farà aquest follet tan divertit.




El conte constitueix una eina de reflexió sobre els cinc sentits. La narració és plena de referències als sentits que juguen un paper bàsic a l’hora de percebre, conèixer i interpretar la realitat que ens envolta.

Així que si teniu ganes de xerrar amb els vostres fills i passar una bona estona, feu que us expliquin com és la casa on viu el Pèbili, que fa el follet per la nit, amb qui viu, i quines coses li passen...segur que els vostres fills us ho explicaran molt i molt bé.

I això sí, de xerrar, xerrem molt, perquè si una cosa té la filosofia és que ajuda als nens a pensar millor per sí mateixos. Així que hem estat debatent quines coses sabiem i quines no dels follets i mireu sí en són de divertits els nens:

PREGUNTA: QUÈ SABEM DELS FOLLETS?

Said: que viuen molts anys i tenen les orelles de pinxo!
Jaume: són molt petits!
Naima: viuen al bosc i a les cases!
Oscar i Aleix: mengen xocolata i amanida!
Pau: són entremaliats i imaginaris!
Biel: fan pessigolles als peus!
Miquel: roben la xocolata de les cases!
Irek: tenen la pell groga!
Artur: porten sabates amb punta i cascabells!
Daniela: són molt xafarders!



Així que, amb la reflexió dels nens i les nenes, a mí nomès em queda dir: aquesta nit, quan me'n vagi a dormir i noti un pessigolleig als peus segur que pensaré : "aquest, és el follet entremaliat Pèbili que no vol que jo dormi!!!!"
Que divertit és fer volar la imaginació!

Judit

lunes, 22 de noviembre de 2010

COM SÓC, COM SÓN ELS MEUS AMICS!

L'activitat que veureu a continuació l'hem realitzat amb els nens de 2n (Taurons).
Estem treballant el nostre interior, com ens sentim davant diferents situacions, buscant unes respostes sinceres que ens ajudin a poder millorar com a persones.

La intenció és fer rutllar el cap, que els nens/es no es quedin en la primera idea que els vé, sinò que utilitzin els seus pensaments.

Així que ens hem posat "mans a l'obra" i ens han sortit reflexions molt interessants.

A la majoria dels nens no els agrada l'actitud d'algún company, que ningú els faci cas, volen ser tractats amb respecte, però no eren conscients d'algunes actituds que ells feien que no agradaven als altres i que a la vegada molestava.
Ha estat una jornada molt interessant, ja que els nens han apreciat que hi ha actituds que repeteixen que solen molestar, han prés consciència i han agafat el compromís de pensar abans d'actuar.

Per a finalitzar, hem fet un sociograma, decidint quí és el millor amic de cadascú i sorprenentment ningú s'ha quedat sense ser nombrat.
Una vegada decidides les parelles, els nens s'han entrevistat uns als altres, amb preguntes programades descobrint els gustos, els sentiments i les aficions dels seus companys.

Estic segura que la classe els ha servit de molt, perquè hem parlat d'aspectes que moltes vegades a la vida diària ens costa parlar, i crec que estareu d'acord amb mí,  ja que buscar els pensaments més íntims de cadascú i exterioritzar-los, és una feina bastant difícil.

Judit


jueves, 4 de noviembre de 2010

ACTIVITAT REALITZADA PER P3 EL CURS PASSAT (09-10)

Amb el grup de P3 hem realitzat el joc del programa " TOT PENSANT" .
La intenció d'aquesta activitat és que els nens utilitzin la memòria, la concentració i l'atenció, tot ajudant a interioritzar el vocabulari bàsic de les joguines quotidianes que tenen a l'aula, per tant, es treballen els aspectes citats anteriorment, així com també les normes treballades i el llenguatge oral.

Es tracta del joc què hi falta?
Es presenten 6 aliments que fins aquell dia havien tingut al racó de la cuineta de classe. Els aliments són : botifarra, taronja, pera, tomàquet, pa i peix. Entre tots diem el nom (treballem el vocabulari) i el repetim un parell de vegades. Aleshores els expliquem en que consisteix el joc:
Ells han de mirar amb molta atenció aquells objectes i la mestra taparà els ulls a un nen ( ho faran tots, així que han de tenir paciència). Es treurà un objecte de damunt de la taula i quan li destapi els ulls al nen/a, ha d’endevinar quin objecte falta


 
TRANSCRIPCIÓ PARCIAL DE LA SESSIÓ
C: correspon al nom de Carme (la mestra)


  • C.: A veure nois, us en recordeu què vam fer ahir quan vam venir a aquesta classe?
  • Nens: venim a fer pensar el cap
  • Nens : jugar a pensar
  • C.: i amb què pensem?
  • Nens : amb el cap
  • C: recordeu que durant aquesta estoneta hem d’estar molt tranquils, i hem de complir les normes que vam dir ahir. Recordeu quines eren?
  • Nens: mirar
  • Nens: pensar i mirar la cistella
  • C: sí , a veure, hem de mirar, de pensar, però... podem parlar tots a la vegada?
  • Nens: no
  • C: com ho hem de fer?
  • Nens : d’un en un
  • C: d’acord i per parlar d’un en un com ho farem per què  la Carme sàpiga que volem parlar?
  • Nens: (amb una mica d’ajuda) aixecant el dit
  • C: molt bé, aixecarem el dit, i què més havíem de fer , Ariadna?
  • Ariadna: començar
  • C: sí, però abans de començar hem de saber com hem d’estar. A veure, Biel, durant aquesta estona podem córrer?
  • Biel: no
  • C: hem d’estar quiets, i com hem de parlar?
  • Enric: a poquet a poquet
  • C: sí d’acord, Enric, hem de parlar a poquet a poquet, però què més?
  • Nens: ( no saben que contestar )
  • C: a veure, que podem cridar?
  • Nens: noooo...!
  • C: I que podem parlar molt fluix ?
  • Nens: noooo...!
  • C: així doncs , com parlarem?
  • Biel : uuuu...( ho fa molt fort)
  • C: no Biel, crec que no estàvem dient això. Si no hem de parlar ni molt fluix ni molt fort , com parlarem?
  • Nens: aaa ( se sent que ho diuen amb un to mitjà)
  • C: molt bé, parlarem amb un to mitjà, normal, ni cridant ni molt fluix... molt bé, i què més havíem de fer, Alejandra?
  • Alejandra: ( no contesta)
  • C: que podíem córrer per la classe?
  • Arnol: no
  • C: molt bé, i com estarem?
  • Nens: quiets
  • C: I escoltarem el company quan parli?
  • Ariadna: sí
  • C: I quan nosaltres no portem els ulls tapats, podem dir el que falta?
  • Nens: no
  • C: molt bé, així doncs, recordeu que durant aquesta estona en què venim a pensar, no cridarem , parlarem d’ un en un, aixecarem el dit quan volem dir alguna cosa, no ens aixecarem ,escoltarem el company i només contestarem el que falta quan la Carme ens hagi tapat els ulls i ens toqui a nosaltres .Estem d’acord?
  • Nens: sííí..
  • C: d’acord, doncs comencem a jugar.
  • C: anem a veure quines coses tenim damunt la taula. Què és això?
  • Nens: una botifarra...
  • C: molt bé, és una botifarra. I això...?
  • Nens: una pera
  • Gang min : una pera groga
  • C: molt bé, Gang min, és una pera groga. I això, què és?
  • Nens: una taronja
  • C: molt bé, sí nois, és una taronja. I això que us ensenyo ara?
  • Nens.: un peix
  • Enric: un peix vermell
  • C: és veritat, és un peix de color vermell. I això, Adriana, què és?
  • Adriana: un pa
  • Enric: un pa de color marró
  • C: molt bé, sí, és un pa. I això que ens queda damunt la taula?
  • Adriana.: és un tomàquet
  • Ariadna : és un tomàquet vermell
  • C: molt bé, sí, és un tomàquet vermell. Ara anem a recordar tots els aliments que hi ha damunt la taula. Hi ha una...
  • Nens: botifarra !
  • C: i una...(vaig ensenyant els objectes)
  • Nens: pera !
  • C: i una...
  • Nens: taronja!
  • C: i un...
  • Nens: peix !
  • C: i un ...
  • Nens: pa !
  • C: i un...
  • Analia: tomàquet!

Un cop repassat el vocabulari, comencem a jugar.

  • C.: a veure, taparé els ulls a un nen i aquest nen haurà d’endevinar què
  • he agafat de damunt de la taula . Recordeu que ha de contestar el nen que té els ulls tapats i que els altres hem d’estar callats. Començarem pel Carlos. Mira Carlos, et tapo els ulls i quan te’ls destapi has de dir que falta damunt la taula ( fem l’ acció i un cop destapats els ulls li pregunto que falta)
  • Carlos.: no ho sé
  • C: a veure, fixa’t bé
  • Carlos: no ho sé
  • C: ( ajudant-lo una mica), a veure que falta la taronja?
  • Carlos: no
  • C: què creus que falta?
  • Carlos: ( rumiant una mica) falta el peix
  • C: molt bé,Carlos, falta el peix . Molt bé també a tots els altres nens que heu estat calladets heu deixat pensar en Carlos

Tornem a repassar entre tots els aliments que hi ha ( treballem l’obsevació i la memòria) i seguim el joc.

  • C: molt bé, ara li taparem els ulls a l’Analia. Què hi veus, Analía?
  • Analia: (molt fluixet) no
  • C: què falta, Analia?
  • Analia: (no contesta)
  • C: què falta, Analia, falta el pa?
  • Analia: (no contesta)
  • C: mira-ho bé , què falta la pera?
  • Analia: ( no contesta)
  • C: l’ajudarem entre tots, què falta?
  • Nens.:falta el pa
  • C: molt bé, falta el pa, ho veus Analia?. Repetim totes les coses que hi ha i li tapo els ulls al’ Ariadna.

A partir d’aquí , anem repetint el joc amb tots els nens. Cal dir que respecten molt bé el torn, que cada vegada que la mestra tapa els ulls a un nen tornem a repetir les paraules i  tothom ha contestat i ha encertat l’objecte que faltava. Quan acabem el joc ensenyo dues cares, una contenta i una trista, i pregunto als nens com estan

-C: Us ha agradat jugar? Quina cara escollírieu?
-Nens.:( tots i convençuts) síií ... la contenta...!!!
-C: molt bé, doncs com ho heu fet tant bé, vindrem a jugar a pensar un altra dia.

*Cal dir que quan realitzem aquestes activitats les mestres fem una avaluació diària, per tal que els nens s'acostumin a avaluar el que han fet durant aquesta estona.
En aquest cas, l'avaluació consisteix en que els nens identifiquin i expressin si els ha agradat la sessió mitjançant la imatge d'una cara somrient o bé una cara trista.